Un gegant despunta en un dels extrems del Parc de Joan Miró. És l'escultura Dona i Ocell de l'artista barceloní Joan Miró. Amb una mica d'imaginació aconseguirem veure, a través d'aquesta obra imponent de colors brillants, la figura femenina culminada per l'ocell. Tot un referent de les icones artístiques de la ciutat de Barcelona.

Pocs mesos abans de la seva mort, Joan Miró veia com la seva escultura urbana Dona i Ocell quedava inaugurada. Corria l'any 1983 i Barcelona iniciava l'era democràtica obrint-se a l'art de carrer. Va ser en aquest context i en el nou parc situat als terrenys de l'antic excorxador, que Miró va crear una peça de grans dimensions. Amb 21 metres d'alçada, l'escultura recorda una forma fàl·lica. És, però, la presència d'una incisió negra vertical el que ens fa percebre que es tracta d'una referència clara a la feminitat. El títol original de la peça era Dona-bolet amb barret de lluna. Efectivament, la figura femenina queda culminada per un barret i una mitja lluna. Aquesta és una de les representacions mironianes dels ocells, els éssers que connecten el món terrenal amb el món del astres.

Així doncs, per interpretar l'escultura hem de recórrer a l'univers iconogràfic de Miró, sovint basat en el món dels somnis i on, novament, la presència dels colors primaris i complementaris és ben palesa. Així, la Dona i Ocell està coberta de ceràmica de colors grocs, vermells, verds i blaus en forma de trencadís, executat pel ceramista Joan Gardy Artigas. L'escultura s'emmiralla sobre un estany tot adequant-se a l'entorn del parc dedicat a l'artista Joan Miró.