Com un homenatge a Gaudí, la casa Comalat mostra molts elements de l'arquitectura gaudiniana, convertint-se en un dels exemples més originals del modernisme a Barcelona. Dues façanes ben diferents, però influenciades per la corba del mestre de Reus, conviden a la contemplació d'un edifici curiós i molt bell.

L'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull va treballar en la construcció de la casa Comalat entre 1909 i 1911, influenciat clarament per les formes orgàniques gaudinanes. Nascut en la darrera fase del modernisme, es tracta d'un edifici molt original composat per dues façanes diferents però amb un element formal comú, la corba gaudiniana. D'una banda, la façana principal, que dóna a l'avinguda Diagonal de Barcelona, respira un aire més formal i simètric. Treballada en pedra, a la part inferior s'hi obra una interessant porta de ferro forjat, mentre que la façana és protagonitzada per la presència d'una tribuna central, acabada en forma de pinacle. Al capdamunt, una obertura calada amb garnaldes, despunta per sobre la resta de balcons encorbats i de decoració floral.

L'edifici és coronat per una torre amb forma de barret d'arlequí revestit de ceràmica vidriada verda. Aquest element colorista és, d'altra banda, el protagonista de la façana posterior de l'edifici, al carrer Rosselló, més informal i desenfadada. Revestida per galeries de fusta irregulars i dinàmiques, el color li ve donat per la ceràmica policromada que decora tota la façana. Els arcs parabòlics de les portes inferiors, d'un aire també molt gaudinià, són un tast més de la bellesa d'aquest edifici tan particular.